.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Is 35,4-7a

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva.  

El Senyor es manté fidel per sempre, 
fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos.  R

El Senyor dóna la vista als cecs,  

el Senyor redreça els vençuts, 
el Senyor estima els justos, 
el Senyor guarda els forasters. R

Manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos. 
El Senyor regna per sempre; 
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.  R

Sl 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones.
Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

Jm 2,1-5

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

Mc 7,31-37

"Déu no fa distinció entre persones"

Als cp. 34-35 d’Isaïes hi ha clar contrast: mentre l’espasa del Senyor s’abat sobre Edom i els enemics de Sió (34,5.8), per Israel han nascut torrents en el desert.
Is 35 és un himne a l’alegria amb molts sinònims: exultar, alegrar-se, goig, felicitat, alegria, joia.
Però perquè dues vares de mesurar? Perquè el Poble d’Abraham és l’elegit pel Senyor que us ve a salvar.
La glòria del Senyor encapçala la marxa pel desert com en un nou èxode: cal però col·laborar-hi. Per això sigueu valents i no tingueu por.
L’exhortació bàsica de Jm 1,21s (Acolliu amb docilitat la Paraula plantada en vosaltres) rep ara concrecions. La primera avisa del perill del favoritisme: No heu de comprometre la vostra fe amb diferències de persones. Perquè si creieu en Jesucrist, heu de tenir present que Déu no fa distinció entre persones (Rm 2,11).
Més encara, si alguna diferència hem de fer, imitem l’estil de Déu que ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne.
L’estada de Jesús al territori de Tir apunta l’obertura al món pagà. Igual com al territori jueu, li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. En un reat de curació és habitual imposar la mà (7,32; 8,23) o les mans (5,23; 6,5; 8,25).
Li posà el dit a les orelles, escopí i li tocà la llengua: Jesús obra els miracles amb gestualitat de paraules i gestos (preludi de la força sacramental).
Aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir «obre’t». La mirada i paraula adreçada al sord-mut ve precedida per la mirada confiada al Pare del cel.
Mantenir l’expressió aramea «Efatà» avala la historicitat de l’episodi i crida l’atenció sobre l’eficàcia divina de la paraula de Jesús en paral·lel amb la del Déu Creador que digué: «Que existeixi la llum... I la llum existí» (Gn 1).
Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú; però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom. La prohibició vol evitar la interpretació triomfalista d’un Jesús-Messies segons l’estil de David. Només ja a la Passió reconeixerà Jesús ser el Messies però segons el model del Servent Sofrent d’Is.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES